| Summary: | A les acaballes de franquisme, l’empresonament dels opositors a la dictadura va esdevenir un dels símbols més clars del seu caràcter totalitari. A dins de les presons però, els presos polítics van resistir augmentant la intensitat de la seva praxi política. A partir de 1977, quan gràcies a les amnisties aquests presos siguin alliberats, els presos comuns prendran el relleu de la mobilització i adquiriran protagonisme en la reivindicació dels seus drets. Com a resposta a la greu problemàtica penitenciària que els presos comuns havien posat de manifest, l’Estat va aprovar una reforma de la legislació penitenciària, però aquesta no va comportar una millora de la situació. Al contrari, durant els primers anys de la democràcia, les presons van estar marcades per les mancances materials, l’augment desmesurat de població reclusa i la perpetuació d’un nou tipus de violència interpersonal.At the end of Franco regime, the imprisonment of dictatorship’s opponents became one of the clearest symbols of its totalitarian character. However, inside prison, political prisoners resisted by increasing their political activity. From 1977, as these prisoners were released thanks to amnesties, common criminals took over the mobilization and gain prominence in claiming their rights. In response to the serious problems that ordinary prisoners had revealed, the state approved a prison legislation reform, although it did not result in an improvement of the situation. On the contrary, during the first years of democracy, prisons were marked by material shortages, skyrocketing prison population and the perpetuation of a new type of interpersonal violence.A finales de franquismo, el encarcelamiento de los opositores a la dictadura se convirtió en uno de los símbolos más claros de su carácter totalitario. Sin embargo, dentro de las prisiones, los presos políticos resistieron aumentando la intensidad de su praxis política. A partir de 1977, cuando gracias a las amnistías estos presos sean liberados, los presos comunes tomarán el relevo de la movilización y adquirirán protagonismo en la reivindicación de sus derechos. Como respuesta a la grave problemática penitenciaria que los presos comunes habían puesto de manifiesto, el Estado aprobó una reforma de la legislación penitenciaria, pero ésta no comportó una mejora de la situación. Al contrario, durante los primeros años de la democracia, las cárceles estuvieron marcadas por las carencias materiales, el aumento desmesurado de población reclusa y la perpetuación de un nuevo tipo de violencia interpersonal
|
|---|
